Diu la llegenda que un cavaller vestit amb miralls va alliberar la població de Vallfogona d'un drac ferotge. El drac, en veure la seva imatge als miralls, va pensar que s'enfrontava a una pila de dracs, quedant parat i indecís, moment que va aprofitar el cavaller per clavar-li la llança.

En aquesta llegenda, un grup de cavallers persegueixen un drac fins a donar-li mort i enterrar-lo. Allà on l'enterraren, les roques es van tenyir de negre, donant lloc a les pissarres negres de la pedrera d'Olorda.

El drac d'aquesta llegenda no sembla que hagi mort encara. Pere III el Gran va voler pujar al Mont Canigó a veure què passava. En arribar a dalt, sol, va trobar un llac i hi va tirar una pedra. Del llac en va sortir un drac, que el rei es va quedar mirant una estona i va marxar.

Ens trobem davant del típic cas d’un drac que menja animals i persones. Aquest vivia en una esquerda al subsòl de Banyoles. En Carlemany el va anar a matar amb la seva espasa invencible, però no va poder. Després va venir un monjo i va calmar al drac, que encara ara llença bafarades pudents.

Aquest és el drac més famós, el que va ser derrotat per Sant Jordi. Se l’acusa de tenir atemorit tot el poble de Montblanc, de menjar-se tot el bestiar i, un cop acabat, demanar donzelles. El poble va decidint sota sorteig la donzella que envien a morir, i resulta que quan toca la filla del rei, aquest considera que s’hauria d’anar matant el drac. Suposo que el poble es va indignar una mica, però la llegenda no recull aquet detall. Arriba en Jordi i mata el drac sense gaire dificultat. De la sang del drac en va sortir un roser.

La tradició popular diu que Lo Marraco és una representació del déu dels antics ilergets, una gent que ocupava el territori de Tarragona i Lleida abans que arribessin els romans. Amb l'arribada del cristianisme, es va convertir en un monstre infernal que raptava dones, atacava viatgers i devorava nens. Actualment traballa espantant mainada, "Porta't bé o vindrà lo Marraco!"

No és ben bé un drac, és mes aviat una tortuga gegant amb cap de cocodril. Uns pescadors la van caçar al quedar-se encallada al fangar. Va morir durant el trasllat a Tortosa.

A aquest drac el va matar el mateix Guifré el Pilós. Uns sarraïns el van abandonar a l’actualment anomenada cova del Drac, el van alimentar fins que va créixer, i el van abandonar. El drac es va haver d’espavilar solet i, al ser un drac, es va posar a menjar animals i persones. Els vilatans van demanar ajuda a en Guifré, que després de veure fracassar els seus soldats va anar ell mateix a matar-lo.

Soler de Vilardell, al baixar a donar caritat a Sant Martí de Tours, que s’havia disfressat de pidolaire, es va trobar una espasa poderosíssima que ho tallava tot, així que va decidir que mataria el drac. Va anar fins a la Roca del Drac, a Sant Celoni, i el va matar amb la espasa màgica, però es va equivocar amb un encanteri i l’espasa el va deixar de protegir. Soler va morir quan la sang del drac, verinosa, li va regalimar per la ma.

Aquesta postal s'obté només al jugar durant la Diada de Sant Jordi